Pàgines

07 d’octubre 2006

Silenci

Ja ha tornat la tardor.
Fins ara... mesos de silenci. De llum. Molta llum, des de l’hivern passat quan albirava amb força l’any Mozart.
Sembla que l’excés de feina és lleugerament incompatible amb la inspiració i l’estiu omple de llum la retina i als llatins ens llença al carrer.
Ara, quan tornen les ombres llargues, sembla que tot plegat torna a convidar a la reflexió, al món de les idees, a retrobar tota aquella música que a cau d’orella ens reactiva l’electricitat de l’ànima i ens fa sortir al matí... o al capvespre, amb el somriure del que ha trobat almenys espurnes del que veritablement dóna sentit i encant a la seva vida.
L'any que ve, 2007, els aimadors de la música antiga tindrem una petita excusa per celebrar: el 400 aniversari de l'estrena de l'Orfeo de Monteverdi. Si voleu, la consolidació de la nova estètica del barroc. Aleshores, el melòmans viatgers hauran de canviar Salzburg i Viena per Mantua, Florència i Venècia, encara que per viatjar a tots aquests llocs o bé per escoltar a Monteverdi, no cal esperar al 2007.

12 de febrer 2006

FEBRER

Viatge d’hivern. Cal trobar el camí sota la neu. La primavera s’acosta. Mentrestant fa fred. Molts dies de silenci. El temps és un material valuós.
Ara és Mozart qui ens escalfa l’ànima. Semblava impossible que després de 15 anys de l’anterior aniversari d’aquest compositor es pogués tornar a repetir la mateixa moguda. Doncs si! Així ha estat! En un principi podia fer mandra i més quan la dosi oportuna de Mozart ja l’anem prenent regularment sense necessitat que sigui cap aniversari. Però quan la seva música comença a sonar... ja està! Connexió, hipnosi, seducció... Perquè? Naturalitat, honestedat i bellesa en estat pur. Hauré de penjar alguna partitura de Mozart arranjada per a flautes de bec, oi?