Pàgines

22 de novembre 2005

Contemplació tardoral

Els dies van que volen. Ja ha arribat el dia de Santa C ecília d'enguany. Sembla que era ahir que encara entrava per la finestra del meu despatx el flaire de les castanyes de la paradeta que hi ha just sota de casa i ara ja estem, com qui diu, encarant l’arribada de la setmana de l’aqüeducte, com es diu habitualment al pont de la constitució. Josep Pla deia que la tardor és una estació perfumada... i és cert, encara que a vegades els encostipats ens impedeixen de percebre-ho. També la velocitat amb que estan passant aquests dies de novembre no hi ajuda gaire, ni la llum indolent dels capvespres prematurs, ni l’extraordinària bellesa amb que es mostren les llums al cel de la posta, ni un meravellós concert de Paul Badura Skoda tocant les darreres obres per a piano de Mozart dins l'exitosa XXIV Setmana de Música Antiga de Mataró, ni la mort del profundament admirat Pare Ireneu Segarra (1917-2005) de Montserrat (proveu d'escoltar el seu enregistrament de la Missa Salisburgensis).
Però en aquest llistat de motius pels quals no he pogut està més atent a la Bec web, tampoc hi son aliens ni els meus propis concerts, ni els cursos i xerrades que faig, ni algunes converses èpiques amb els meus amics freakis, ni les gravacions que he hagut de fer i d’escoltar, ni trobar per fi els famosos 30 segons enregistrats el 1889 per un enginyer de l’empresa d’Edison amb Johannes Brahms interpretant la seva pròpia dansa hongaresa n. 1 amb piano... que, per cert, he afegit a la secció de curiositats de la pàgina d’enllaços.
Davant de tot això la temptació seria parlar de Carpe Diem, però no ho faré. Em conformo en parlar simplement de contemplació. La tardor és un bon moment per a la contemplació, sobretot si pot ser indolent, de la natura i al capvespre. A més, aviat “la neu ens cobrirà el camí...”.