Benvolgut navegant solitari, que encara fas cap per aquest bloc, sigues benvingut. Ara feia molts anys que no hi escrivia res. Com era habitual en els temps en que els blocs es van posar de moda, aquests racons servien per compartir reflexions, records, vivències, pensaments. Òbviament tot evoluciona i les xarxes socials sempre van al capdavant, com la tecnologia o les modes en general. Però curiosament, aquests blocs segueixen aquí, endormiscats, acomplint la seva funció: un racó tranquil enmig de la fatiga que molts estan mostrant, al davant de l'absorció continuada i devoradora de temps lliure pròpia de les xarxes socials en general.
No son poques les persones que després d'una dedicació intensa, continuada i fins i tot apassionada en el temps a espais com Twitter, Facebook, Instagram... han redescobert que la desconnexió dóna una nova perspectiva del temps, de la vida i genera l'energia per a la formació, la recerca, l'enamorament de nous projectes o simplement la contemplació del sempre apassionant espectacle de la natura i de la vida. Vaja, com sortir d'un suburbi brut i sorollós per passejar pel mig d'un evocador paisatge de tardor, la pluja serena de desembre o pel davant del mar una solitària tarda de febrer. El silenci i la contemplació semblen crear un marc en que la nostra ment s'ordena, es reorganitza i comença a volar amb llibertat.
Una passejada atzarosa, avui m'ha fet retornar en aquest racó tranquil i solitari on hi he retrobat molts records personals que m'han portat a escriure aquestes línies. No sé quan hi tornaré, però és probable que ho faci. Mentrestant, benvolgut navegant solitari, t'he de confessar que serà una agradable sorpresa retrobar-t'hi. Segur que els dos compartim el sovintejat camí atzarós a la recerca d'una mateixa fita cibernètica sempre indefinida.
En qualsevol cas, emporta't una abraçada d'aquest flautista que escriu i tingues un bon camí de retorn!
