Pàgines

21 de juliol 2007

"Allà on floreixen els llimoners..."

La mirada se'ns perd a l'horitzó en llegir aquesta frase de Goethe... vers on hi flairen la llum, la brisa, la natura, el mediterrani, l'esperit primaveral i l'ànima que reneix.
Goethe parlava d'Itàlia on, a part dels llimoners, també "...les taronges daurades espurnegen en el fullatge fosc i on una brisa suau bufa des del cel...". La saviesa popular repeteix que... la llum és vida... i sentir-nos vius és el que ens fa desplegar tota la capacitat de mirar l'horitzó i sentir. Que porta sinó Goethe a evocar la terra de somni a partir de la contemplació horitzó enllà? La terra on poder fugir, fugir i renéixer? L'etern somni, la "invitació al viatge" de Baudelaire, potser el nord enllà d'Espriu, tal vegada portats pel zèfir, dolç vent de l'oest, esperat missatger de primaveres.
El bon temps ens convida al viatge a la terra on cadascú hi troba els seus llimoners, un llogaret propi, particular, exclusiu. Tant se val com s'hi va, ni la dificultat del camí, si plou o pedrega... res és prou important. Només cal que els llimoners hi floreixin.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es toda una delicia el leer este bloc, está tan lleno de belleza...

Gràcies Joan.