02 d’octubre 2012

Tardor

La tardor retorna un any més amb les seves olors de terra humida i de fusta cremada travessades per una llum esbiaixada que fa les ombres llargues mentre ens convida al pensament i la introspecció. És des del gaudi de la solitud acompanyada i des de la introspecció indolent des d'on cada any se'm fa inevitable evocar el record d'aquesta antiga foto de l'Araceli i els versos de l'Alfred Batlle que l'acompanyen.



"I ara m'endinso en aquestes hores de tardor
on la pluja espero en silenci,
on immòbil m'acompanya el crepuscle".

(extret de "Camins de tardor" d'Alfred Batlle)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Leyendo esta entrada he sentido curiosidad por Alfred Batlle. No conozco su obra.

Isabel Trias ha dit...

Ostres, la imatge de l’Araceli és pura poesia. A tots ens convé retrobar els petits regals de cada dia, subtils, com aquesta nostra tardor catalana tan diferent dels colors violents d’altres latituds que, amb potència descarada, esclaten sense cap mirament i davant dels quals no hi ha més remei que sentir-se poeta.
Penso que la nostra tardor mediterrània demana més esforç per la introspecció. I per això m’ha agradat moltíssim la teva expressió “solitud acompanyada” preciosa, suggerent i plena de caliu. La llum que l’Araceli ha sabut captar transmet perfectament aquest sentiment. Es una absoluta “tardor catalana”.
Isabel Trias